Una proposició indecent

La companyia petrolera Shell convoca la World Challenge 2006, un concurs global amb l’objectiu de trobar grups i persones de tot el món que tinguin idees i projectes innovadors. Però Shell no cerca grans invents ni superdotats, si no idees brillants des de la iniciativa local -grass roots level- que facin la diferència i tinguin un impacte positiu en les seves comunitats, o ajudin a desenvolupar i créixer petis negocis. Fins aquí res d’anormal, més aviat al contrari podríem pensar, si no fos per què la Royal Dutch / Shell Group, empresa que extrau i comercialitza combustibles i d’altres derivats del petroli amb beneficis superiors als 10.000 milions d’euros i un dels grups empresarials més grans del món, és alhora una de les companyies que més contamina.

“Rectitud i integritat, amb consideració i respecte pels éssers humans”, és una de les seves missions. Però hi han sospites –per dir-ho suaument- que ha finançat grups armats i guerres civils, així com que col·labora activament amb règims militars. L’any 1995 la imatge de Shell va patir un gran daltabaix a partir d’una campanya de Greenpeace. L’ONG ecologista va impedir una catàstrofe ambiental que hagués suposat l’enfonsament de la plataforma petroliera Brent Spar en el mar del Nord. Des d’aquell dia, la companyia ha invertit sumes milionàries per rentar la seva imatge a través de campanyes publicitàries i presentant-se com a pioners en la defensa del medi ambient i dels drets humans. Tot i els esforços de Shell i d’altres companyies, segueixen sent avui dia responsables de grans drames ecològics i humans en diverses regions del món. Al sud de Nigèria, al delta del riu Níger, Shell i companyies com Elf, Agip, Mobil i Chevron, dominen la producció petrolera gràcies a la col·laboració amb el règim dictatorial del país, i massacren al poble ogoni.

Potser algú es pot preguntar el per què de la meva indignació davant una campanya que cerca donar suport a projectes locals i comunitaris. Shell –amb aquest gest de generositat vers el benestar en el món- està disposada a donar 10.000 $ per cada projecte guanyador, el que suposa un insult a la intel·ligència per una companyia amb un nivell de beneficis desorbitant. La millor contribució a les comunitats locals i al món, és treballar de forma justa i transparent tot respectant l’entorn humà i natural i reinvertint una part important dels beneficis en la millora de la tecnologia per a la extracció, transport i comercialització dels seus productes. Shell, així com d’altres companyies ens acostumen a prendre per tontos, i les pràctiques que només es queden en cause marketing o màrketing solidari han de ser conegudes i condemnades. Que cadascú actuï segons la seva consciència.

http://theworldchallenge.co.uk/

http://essentialaction.org/shell

http://www.transparency.org/

http://www.shell.com/

Chicken diplomacy

El Presidente Hu Jintao ha estado de visita estos días en EE.UU. Chinos y norteamericanos mantienen una relación contradictoria y complicada, ya que ambos se necesitan para profundizar sus relaciones económicas y comerciales pero tienen objetivos y métodos contradictorios cuando no antagónicos en materias muy sensibles y estratégicas. Las diplomacias de ambos países se afanan por encontrar el necesario equilibrio y encarrilar unas relaciones de buena vecindad que proyecte desarrollo económico y estabilidad, aún renunciando a algunos de sus valores fundacionales.
.

La Diplomacia es según la definición de Wikipedia “una antigua profesión cuyo objetivo es representar y velar por los intereses de un Estado y de su nación en relación a otro Estado u organismo internacional” Ésta, ha sido tradicionalmente desempeñada por el cuerpo diplomático, funcionarios altamente profesionales y cultivados que ha pasado por la Academia Diplomática antes de ingresar en el Servicio Exterior para servir a los intereses de su país.
Pero ya nada es lo que era, hasta la tradicional diplomacia está dejando paso a nuevas formas de persuadir, seducir y convencer a los interlocutores del otro país para proclamar así las bondades y buenas intenciones frente al otro. El Presidente del mayor país comunista no ha dejado pasar la ocasión para cenar en casa del hombre más rico del mundo y propietario de Microsoft Bill Gates. Se ha reunido con Howard Schulz, presidente de las cafeterías Starbucks, y ha visitado la empresa Boeing a la que recientemente compró 80 aviones. Business is business, los negocios son los negocios debe pensar Hu Jintao.

.
Sin embargo, nada de eso ha rebajado los tradicionales recelos de la clase política estadounidense. Pero los chinos con su paciencia infinita, han sabido encontrar la ventana de oportunidad que les ha permitido hacer un gesto de buena voluntad y doblegar las reticencias de los congresistas republicanos embarcados ya en la carrera electoral del próximo mes de noviembre. China es el mayor exportador de pollos del mundo, y sin embargo se ha dedicado en los últimos meses a comprar importantes cantidades de pollos americanos, un gesto apreciado y reconocido en los EE.UU. Nada había conseguido ser tan eficaz para encauzar las relaciones bilaterales y los recelos americanos en los últimos meses, ya que déficit comercial estadounidense frente a los chinos alcanza ya los 200.000 millones de dólares.

.

Quizás haya nacido el arma china definitiva, la madre de todas las armas, el pollo de granja, dando carta fundacional a una nueva diplomacia, la diplomacia del pollo, la chicken diplomacy. El Ministro Español de Exteriores Miguel Angel Moratinos quizás ya lo había intuido y hace unos meses presentaba su propuesta para reformar el Servicio Exterior de nuestro país para renovar la diplomacia española y adaptarla a los nuevos tiempos. También la clase política y el servicio diplomático van a tener que aprender a mover las caderas en este dinámico y complejo baile que es el mundo globalizado. Los éxitos del pasado nunca garantizan los del futuro, así que hay que diseñar nuevos métodos con creatividad e inteligencia para ser capaces de dar respuesta a los viejos y los nuevos retos de la política internacional.

Bordergames, juegos de frontera

Gracias a la revista Newsweek conozco una iniciativa interesante. El proyecto Bordergames creado en Lavapiés (Madrid), que ha permitido a jóvenes inmigrantes diseñar un videojuego a partir de sus ideas y esperiencias. Bordergames les ha permitido reflexionar sobre los múltiples problemas en los que se ven inmersos los adolescentes inmigrantes que viven en barrios de las grandes ciudades de nuestro país. El objetivo principal del proyecto, es la construcción de una herramienta en formato videojuego que permita a los jóvenes desarrollar una autonomía expresiva y organizativa para representarse a sí mismos y representar el presente de su comunidad. Un entorno en el que se mezclan sus tradiciones culturales con el contexto urbano en el que viven. El videojuego funcionará como un instrumento de coordinación y comunicación política, social y cultural, para generar comunidad y poner en común informaciones útiles a través del juego, además de permitirles profundizar en el conocimiento y posibilidades de las nuevas tecnologías.

.

Bordergames es un entorno de trabajo, una plataforma puesta disposicion de chavales magrebies para que a través de los talleres, decidan las historias quieren contar, las denuncias quieren plantear y los aspectos de su vida quieren que sean vividos por los futuros jugadores. Los chicos han tenido que decidir que espacios, personajes e historias querían reflejar, debiendo hablar con comerciantes y vecinos para fotografiar el entorno y reflejarlo en el juego.

.

La iniciativa nos recuerda que también existen fronteras interiores en nuestras sociedades. Fracturas sociales que erosionan la convivencia y son caldo de cultivo para xenófobos y populistas. Como nos recuerda el escritor Amos Oz, imaginar al otro es el mejor antídoto contra el odio. Bordergames es un videojuego que vale la pena conocer y difundir. Hagamos pues que la red lo propague como pólvora virtual para que nos impregne con renovados valores de respeto y tolerancia.

.

http://www.bordergames.org/

.

http://www.sindominio.net/fiambrera/bordergames/index.htm

Recordant la República

Amb motiu del 75è aniversari de la proclamació de la Segona República, el Centre d'estudis històrics internacionals que dirigeix l'amic Antoni Segura, ha organitzat una mostra de cartells sota el títol "República! Cartells i cartellistes(1931-1939)" al Museu d'Història de Catalunya en el marc del Programa per a la creació del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya.

.

La mostra convida a reviure els anys de la Segona República i la Guerra Civil a través d'uns cent trenta cartells originals de la col·lecció de la Biblioteca del Pavelló de la República de la UB, que està composada de les aportacions de la Fundació Figueras i el CEHI.

.

El cartellisme polític va ser un dels mitjans propagandístics més eficaços de la dècada dels trenta, al costat de la premsa escrita i de la ràdio, en un moment en què hi havia un alt grau d'analfabetisme. Una eina a l'abast de totes les tendències ideològiques, que van fer servir els cartells per transmetre de manera efectiva els seus missatges a milers de ciutadans, i que evidencia la intensa activitat política, social i econòmica d'aquell moment.

.

Tots coneixem de la fragilitat de la nostre memòria històrica en benefici d'una transcició pactada segons ens han dit els nostres grans. Ara toca recordar i proclamar de nou els valors d'aquella República sense vergonya. Els pobles que no coneixen el seu passat corren el risc de repetir les mateixes errades, en una mena de venjança de la història. No deixeu d'anar-hi.

.

http://www.mhcat.net/

.

http://republica-republicanisme.uab.es/

La globalització de la generació precària

Els moviments dels estudiants a França en defensa d’un treball digne i estable, i en contra de la precarietat permanent està posant contar les cordes al govern francès. Però al nostre país encara que no hi ha aquesta tradició mobilitzadora d’estudiants i joves, la situació no és per llençar focs d'artifici. La precarietat dels joves llicenciats i diplomats es mundialitza al ritme de la globalització accelerada.
.
Chentan Bhagat, de 31 anys llicenciat a l’Institut de Tecnoligia de Nova Dheli (India), està tenint un notable èxit amb la publicació d’una novela anomenada “One Night @ the Call Center”. Aquesta, gira al voltant de les històries de sis joves llicenciats que treballen en un centre d’atenció de trucades a l’India. Aquest país, s’ha convertit en el centre de serveis per a empreses nord-americanes i d’atenció al client en les hores nocturnes als EE.UU. Un cas similar al dels joves marroquins que atenen les trucades dels clients d'empreses espanyoles des de l'atra banda de l'Estret de Gibraltar amb noms ficticis.
.
Els Call Centers s’estan convertint en un símbol de la globalització i l’aprofitament intensiu de les noves tecnologies. Això que no hauria de ser necessàriament dolent, està creant però noves situacions de precarietat estructural entre les generacions millor educades de molts països. Podríem dir que es globalitza la precarietat de les generacions de joves llicenciats. A Espanya i Europa condemnats al “mileurisme” i als contractes a curt termini de les ETT’s, i en els de països emergents com la India o el Marroc, a salaris de subsistència darrere una terminal d’ordinador i un telèfon. De veritat pensem que les mobilitzacions a França només son un signe més de la decadència francesa?

.

L'èxit de Chetan Bhagat va més enllà de les històries del llibre. És el misstge polític implícit en les seves planes el que fa que milers de joves indis el comprin i s'identifiquin amb ell.

Civilització o barbarie, el mon segons IKEA

El mon és cada vegada més petit i complex. La multiplicació d’informacions sobre fets que passen a milers de kms però que afecten a les nostres vides fa que creixi la percepció d’incertesa i inseguretat. Les societats occidentals no havien gaudit mai de períodes d’estabilitat i seguretat tan alts com les d’avui dia, però existeix una certa ansietat i desconcert davant del futur per l’acumulació de vells i nous problemes. Les institucions tradicionals amb l’estat-nació al capdavant, es veuen limitades quant no incapacitades per oferir respostes que ofereixin una cert grau de confiança en el futur, fent bo allò de que el futur ja no és el que era.

.

La gestió del canvi crea sempre incertesa i és aprofitat per nous profetes que intenten explicar-nos amb noves teories les causes del mal. Una de les que més fortuna ha tingut és, l’intent d’anàlisi omnicomprensiu del món representat per la teoria del xoc de les civilitzacions del professor Huntington. Aquest ens explica, que no s'ha instaurat com molts profetitzaven la victòria final d'Occident, sinó que ha esdevingut un ressorgiment o una reafirmació de les velles civilitzacions, que comporta un retorn als orígens culturals i identitaris fonamentalment religiosos. Un retorn a les cultures autòctones o indigenització, que dificulta parlar de principis ètics i valors universals. Les teories de Huntington semblen haver estat reafirmades per esdeveniments com els atemptats del 11-S als EE.UU, els del 11-M de Madrid o l’escàndol de les caricatures publicades pel diari danès Jyllands-Posten, constatant el ressorgiment del fonamentalisme islàmic i assistint “al final d'una era de progrés” dominada per les ideologies occidentals.

.
Però hi coses que no encaixen. Si els valors universals estan en perill, i sembla que hi ha un rebuig generalitzat a tot allò que prové d’occident, com és possible que empreses com IKEA, venguin milers de llits, armaris i complements a la Xina, Aràbia Saudita o Barcelona, i siguin presents en 44 països i publicant catàlegs en 25 llengües diferents. IKEA s’ha convertit en la marca global per excel·lència. Ni tant sols adapten els colors o noms a les cultures locals com fan els menús de MacDonald’s. La terra és cada vegada més plana, i IKEA va camí de convertir el seus mobles empaquetats de forma “plana” en la representació d’aquesta nova cultura global. Molts de nosaltres no anem només de compres, si no a gaudir d’un ambient, d’una mística del disseny accessible per a tothom. Això també ho fan els àrabs, els xinesos o els russos. Jo crec que la teoria de Huntington no és encertada, però a base de parlar d’ella davant l’absència d’alternatives creïbles, farà acabem per donar-la per bona. Es poden criticar moltes coses d’IKEA, ja hi ha campanyes i webblogs que ho fan, però ens podem permetre una mica de sàtira. Potser caldria promocionar donar un cop d’ull el catàleg d’IKEA com a complement necessari de la lectura dels texts de les diferents religions monoteistes. Potser no canviarem les coses, però farem del món un lloc més divertit i posarem una mica de color.