Intimant amb l'enemic

Ahir a la tarda ens varem aplegar milers de persones per cridar de nou “no a la guerra”. Aquesta vegada no era en contra de la intervenció dels americans a l’Irak, si no per aixecar la nostre veu davant la greu situació al Pròxim Orient. Demanàvem la fi del bloqueig a la franja de Gaza, i els càstigs col·lectius contra la població civil tant de palestina com del Líban i l’enviament d’una força interposició entre les parts.

Sembla que una vegada més, el macabre ritual de la violència a la regió es repeteix, i els vells enemics tornen a enfrontar-se, utilitzant la guerra com a principal mitjà per aconseguir els seus objectius polítics. “La regió no te solució” hem deia una senyora. I la veritat és que un ja no sap que pensar. Però sempre hi ha una petita llum d’esperança, i la globosfera i els blogs son una d’elles. Internet ens dona l’oportunitat d’obrir nous espais per al diàleg. Espais on la violència i l’acció de militars així com els grups terroristes no poden aturar, exercint de finestra cap ala llibertat.

Ciutadans israelians, libanesos i palestins, així com d’altres d’arreu del mon es creuen comentaris i acusacions a la xarxa. Podem trobar espais pro-palestins, o pro-israelians, amb tota mena de propaganda d’un i l’altre bàndol. Però lo veritablement important, és que a la xarxa, podem trobar ciutadans que encara defensen que el diàleg i la convivència amb els veïns és possible, mantenint i preservant la llavor per a un futur en pau i reconciliació. Joves israelians i libanesos, es parlen i es troben en “chats” compartint la preocupació i el sentiment d’impotència, però mantenint encara viu els ponts de mitjançant l aparaula que l’exèrcit israelià no ha pogut destruir amb les seves bombes.
Lisa Goldman, una d’aquestes internautes ens ha portat una llum d’esperança: “El dia que l’odi escampi, alguns de nosaltres recordarem els contactes personals que varem fer amb l’enemic. Potser podem somiar que la propera generació de polítics i líders econòmics israelians i libanesos podran beneficiar-se d’aquestes relacions“. Goldman sosté que és més difícil matar-se amb algú que hem conegut en tant que ésser humà, i no tant com ex-enemic.
http://lebanesebloggers.blogspot.com/

http://bloggingbeirut.com/

http://english.webster.co.il/

http://truthlaidbear.com/mideastcrisis.php

El país mas feliz del mundo

Sabes cual es el país mas feliz del planeta? El Índice del Planeta Feliz se basa en una sencilla fórmula no matemática: bienestar por esperanza de vida, dividido entre impacto ecológico. Eso es lo aue se deduce del informe de NEF (the new economic foundation), una organización británica que ha publicado una lista de naciones basada en la relación entre buena vida de los ciudadanos y respeto a la naturaleza.

El resultado: Vanuatu lidera de la lista (7,4 x 68,6 /1,1 = 68,2), seguido de Colombia (7,2 x 72,4 / 1,3 = 67,2) y Costa Rica (7,5 x 78,2 / 2,1 = 66). En los puestos de cola, Zimbabwe (3,3 x 36,9 / 1,0 = 16,6), Swazilandia (4,2 x 32,5 / 1,1 = 18,4) y Burundi (3,0 x 43,6 / 0,7 = 19). Estados Unidos ocupa el lugar 150º; Portugal, el 136º y Francia el 129º.

Este informe presenta un modo de medición basado en algo más importante: el éxito o fracaso de los países a la hora de proporcionar una buena vida a sus ciudadanos al tiempo que respeta los recursos naturales limitados de los que depende. Ésa es la base del Índice del Planeta Feliz, desarrollado por la organización británica New Economics Foundation, y que presenta unos resultados bastante llamativos: el mejor país para vivir es una pequeña isla del Pacífico Sur, Vanuatu.

Por áreas geográficas, entre los países occidentales gana Malta (53,3), seguida por Austria (48,8) e Islandia (48,4). Estados Unidos es el peor clasificado (28,8). En África, el mejor es Túnez (58,9), seguido de Santo Tomé y Príncipe (57,9), las Seychelles (56,1), Yemen (55) y Marruecos (54,4). En Asia, Vietnam (61,2), Bhután (61,1) y Sri Lanka (60,3). En Centroamérica y Suramérica, Colombia (67,2), Costa Rica (66) y Panamá (63,5). En el Caribe y el Pacífico Sur, por detrás de Vanuatu aparecen República Dominicana (64,4) y Cuba (61,9).

“El Índice del Planeta Feliz desnuda la economía hasta su concepto más básico: lo que usamos (recursos) y lo que obtenemos (vidas humanas más o menos largas, más o menos felices”, asegura la organización británica, que ha realizado este informe en cooperación con el grupo del mismo país Amigos de la Tierra. “El orden en el que aparecen los países puede que contradiga la intuición, pero eso se debe a que los políticos se han perdido al dejarse guiar por modelo matemáticos abstractos de una economía que tiene poco que ver con el mundo real”, ha declarado uno de los directivos de la organización.

Y que me dicen de España? Occupamos el puesto 85º. No deciamos que era el mejor pais del mundo para vivir?

http://www.elpais.es/elpaismedia/ultimahora/media/200607/12/sociedad/20060712elpepusoc_1_Pes_PDF.pdf

Negocis participatius

Pràcticament tothom accepta ja que les noves tecnologies amb Internet al capdavant estan revolucionant molts àmbits de la nostre vida, i molt especialment el mon dels negocis. Aquesta necessària adaptació però, porta associades una sèrie de canvis culturals i organitzatius en les empreses i organitzacions que no son sempre fàcils de digerir. El tradicional paper dels Directors dels diferents departaments, estan patint una mutació vers un figura més associada a la de “facilitador” o “coordinador” de les diferents tasques i processos tant interns com externs. La jerarquia deixa de ser el principi ordenador de les relacions laborals, i apareixen noves formes de treballar i relacionar-se tant amb els treballadors com amb els clients i potencials consumidors.

Existeix ja tot una nova cultura i pràctica de la participació en els negocis, amb noves i importants oportunitats gràcies a la evolució de la xarxa per aprofitar tota l’energia creativa de la intel·ligència col·lectiva. El vertiginós desenvolupament de la web 2.0 fa que els serveis millorin a mida que la gent que més gent en fa un ús d’ella, tot aprofitant al màxim les possibilitats dels efectes del treball en xarxa. És la anomenada “arquitectura de la participació”, que augmenta de valor a mida que aprofundim en l’és extensiu de les oportunitats de les noves tecnologies.

Així ho han estès algunes empreses, obrint noves oportunitats de negocis gràcies a l’obertura dels seus processos de disseny, gestió i comunicació a treballadors i clients. Eric von Hippel, director del grup d’innovació de la Sloan School of Management de la Universitat Tecnològica de Massachussets ho defineix molt encertadament com “la innovació dirigida pels usuaris”. Consisteix en identificar allò que fan els nostres usuaris o clients més avançats i incorporar les seves innovacions en els processos del nostre negoci. És una fórmula que requereix un alt grau de comunicació i diàleg, amb un cost relativament baix i amb altes possibilitats de creixement.

La arquitectura de la participació significa permetre que la Comunitat col·labori amb l’empresa, ja que molts clients i usuaris volen expressar-se i participar del desenvolupament de la marca. És una treball interactiu que permet desenvolupar una idea de negoci i una marca al voltant de la gent i no al voltant de la tecnologia. La participació i la transparència son un valor emergent en la nostre societat, i correctament desenvolupat es reflecteix també en un valor econòmic. És una mena de tornada als orígens mitjançant l’obertura a la gent. Una relació “people to people”, de persona a persona que obre tot un mon de noves possibilitats.