Ahir es presentava arreu del món l’informe sobre “l’estat de la població mundial 2007” de l’UNFPA (Fons de Nacions Unides per a la població). A Barcelona l’Institut Europeu de la Mediterrània, va comptar amb un convidat d’excepció per a la presentació de l’informe i el posterior debat, Pasqual Maragall. De la jornada d’ahir val la pena destacar algunes coses:Informen els experts, que al 2008 més de la meitat dels 3.300 milions d’habitants del planeta viuran en zones urbanes, i molts d’aquests seran pobres. Alerten igualment però, que cap a l’any 2030, la població mundial pot arribar als 5.000 milions, i que el futur de les ciutats i de la pròpia humanitat dependrà de les decisions que es prenguin ara. Així doncs, els èxits d’aconseguir un desenvolupament sostingut i coherent, ha d’anar de la mà d’aconseguir alliberar tot el potencial del creixement urbà. Els èxits del futur passarà doncs pels èxits de les ciutats.
El sempre imprevisible Pasqual ens va regalar als presents d’ahir algunes anècdotes en la seva intervenció. Jo vaig gaudir del Pasqual Maragall que més m’agrada, simpàtic, àcid, curiós i provocador, alhora que deixava algunes preguntes obertes per a la reflexió general. Entre d’elles dos que em volten pel cap. Una és la incògnita si és possible fer compatible l’alliberament de tot el potencial del desenvolupament de les ciutats i zones urbanes amb la sostenibilitat. L’altra, segons ell el món es divideix entre rics, pobres i funcionaris internacionals, que entre d’altres sempre ens conviden a ser “pro-actius”, que vol dir aixó?. Sembla que quan no es tenen respostes polítiques o tècniques a certs problemes sens incita a ser pro-actius.
Un apunt final, Maragall va afirmar ahir que la dreta europea avui és més conscient de la realitat, més eficient i dinàmica que la esquerra, citant a Merkel, Sarkozy o Prodi, alhora que afirmava que ell cada vegada és menys d’esquerres. Fins aquí cap sorpresa, el que em preocupa és que hi ha pocs espais per gaudir d’un debat obert i serè en el si de l’esquerra, també amb gent com en Pasqual, per construir un nou projecte polític obert, modern, atractiu i majoritari.
http://www.unfpa.org

