PS francès: les idees abans que les ambicions personals

Els socialistes francesos es disposen a posar en marxa el seu procés congressual desprès d’haver guanyat amb claredat les darreres eleccions municipals. Aquesta victòria ha estat una bona notícia per a un partit e crisi desprès de la derrota de Ségoléne Royal davant de l’impulsiu Nicolàs Sarkozy i l’obertura de la caixa dels trons en el llarg camí per trobar un nou lideratge al capdavant del partit.

Ningú no dubta de la victòria de l’esquerra, o del re-equilibri de forces, com el va anomenar el Primer Ministre francès François Fillon. El PS va avançar de forma important sí, tothom es pregunta si aquesta victòria va ser més a l’empenta de l’esquerra i el seu programa, o a les errades del President francès, obsessionat per ser omnipresent i exposar al mon la seva vida privada.

D’aquest procés de renovació del PS francès però, caldria destacar tres elements fonamentals que seran claus per un retorn de la il.lusió al si de l’esquerra, amb idees, programes i lideratges nous, o serà principalment una lluita per el poder:

1-El PS s’encamina a un congrés en el que caldrà escollir el millor Primer Secretari possible per pilotar una nova etapa de renovació. En cap cas el partit estarà escollint el proper candidat o candidata per a les eleccions Presidencials del 2012. Ara toca reconstruir el projecte d’una esquerra plural hegemònica, moderna i atractiva a la gran majoria dels francesos i franceses, i no qui competirà contra Nicolàs Sarkoy.

2-El PS haurà de trobar la seva pròpia via del socialisme democràtic, cosa gens fàcil. Aquest vindria a ser la síntesi entre un partit socialdemòcrata modern europeu, amb característiques i tradicions del socialisme francès i del seu republicanisme, amb una veritable i profunda visió social.

3-Emergeix una nova classe dirigent en el si del socialisme francès arrelada al territori. Son precisament els alcaldes i les alcaldesses les figures emergents davant dels ulls dels ciutadans i ciutadanes. Sembla que el futur de la política a l’esquerra passa per la política de la proximitat. Les enquestes dels simpatitzants donen com a resultat un augment de la popularitat de figures com Delanoë (alcalde de París) o Martine Aubry (alcaldesa de Lille), en detriment de Ségoléne Royal o Laurent Fabius.

Els militants i quadres intermitjos, sembla que ho tenen clar, és necessita un líder del partit que exerceixi de líder de la oposició a la dreta, amb una estratègia clara i un programa. Però potser aquells que tenen ambicions electorals per a les presidencials del 2012 ben podrien espatllar la festa. Una vegada més es corre el risc d’assistir a la guerra “dels jefes”. Si això ocurreix, un President de dretes ocuparà gaire be tot l’espai polític de forma hegemònica. És hora doncs de demanar que les idees estiguin per davant de les ambicions personals.

La des-colonización emergente

El siglo XX fue testigo de los progresivos procesos de descolonización e independencia de decenas de países del llamado tercer mundo. Algunos de ellos lo hicieron de forma dramática y con mucho sufrimiento, con un alto precio en vidas humanas debido a las guerras y levantamientos armados. El siglo XXI, está girando ahora la tortilla, como si fuera una venganza de la historia, observamos como algunas de las entonces colonias, se disponen a tomar las riendas de algunos de los grandes símbolos y empresas de aquellas que fueron sus metrópolis. La globalización económica, hace emerger nuevos y potentes conglomerados industriales en países emergentes como la India o China.

En España, Francia o Italias, algunas OPAS y absorciones de empresas se han hecho famosas, con resistencias y tics nacionalistas a no perder el control de lo que de denominan “los campeones nacionales”. Los Británicos, más orgullosos que nadie de su identidad, y fieles a su liberalismo económico, no salen de su asombro ante la última operación de compre-venta de empresas.

El fabricante indio Tata Motors ha comprado dos de las marcas más míticas del mundo de la automoción, Jaguar y Land Rover, a la estadounidense Ford por 2.300 millones de dólares (unos 1.500 millones de euros al cambio actual) ante la necesidad del gigante del óvalo de mejorar sus maltrechos resultados económicos, obligado a vender las dos marcas británicas ante las enormes pérdidas económicas que ha sufrido en los pasados años. Ford compró Jaguar en 1989 por 2.500 millones de dólares y, un año más tarde, hizo lo propio con Land Rover por 2.750 millones de dólares.

Tras esta operación, dos de las marcas más prestigiosas del sector se quedarán bajo el paraguas del mayor fabricante indio de vehículos pesados y dará lugar a que modelos de hasta 117.100 euros como el Jaguar XKR Convertible compartan garaje con el coche más barato del mundo, el Tata Nano, cuyo precio es de apenas 1.700 euros (unos 2.500 dólares).

Éste caso no es aislado, y observaremos en los próximos años como marcas y empresas de bandera serán tomadas por grupos de países emergentes, como lo hizo la china Lenovo con la compra de la mítica IBM. Es la des-colonización económica, de la emancipación de las colonias a la compra de las metrópolis.

Nova etapa a París

Alguns de vosaltres sabeu ja que canvio d’aires. Des de fa uns dies he començat a treballar com a Director de la Plataforma No Governamental Eromed. És la organització que agrupa i coordina les xarxes d’ONG’s i plataformes nacionals d’organitzacions i xarxes de la societat civil dels països de la UE i els socis del sud i l’est de la Mediterrània.

He acceptat un nou repte que inicio amb il.lusió però que te alguns obstacles: la complexitat de la regió, l’autoritarisme i manca de democràcia real de la majoria dels països del sud, així com la necessitat de cercar permanentment finançament ja que es ONG’s vivim de les subvencions.

Després d’uns primers dies intensos i difícils de treball, torno us dies a Barcelona per acabar de tancar coses i reprendre el camí de tornada cap a París. Aniré intentant comunicant-vos a uns i d’altres les meves noves coordenades però de tant en tant trobareu algun senyal meu en aquest espai modest però fàcilment accessible.

Fins aviat

El retorn dels missatgers de la mort

ETA ha volgut recordar-nos que la democràcia no va amb ells. EL fascisme delirant que impregna les seves neurones ha tornat a manifestarse en forma d'atentat contra l'exregidor socialista Isaías Carrasco.

.

Els partits, els sindicats i la patronal, els representants dels quals s'han reunit avui al Congrés, han assumit com a "pròpia" l'última víctima d'ETA. En un comunicat mostren la seva "ferma i unitària disposició" a defensar la llibertat i "derrotar" la banda."

.

Les eleccions democràtiques del pròxim diumenge es convertiran en una nova victòria de la llibertat. ETA no ha aconseguit ni aconseguirà mai torçar la lliure voluntat dels ciutadans".

.

Els culpables son ETA y el seu entorn embojit. Pero l'expressió de ràbia de Patxi López, Secretari General dels socialistes vascos reflexa el que sentim avui molts de nosaltres: "No volem tornar a sentir dir al PP que els socielites traïm les víctimes".